Galvanizing és una tecnologia de tractament de superfície que s’utilitza principalment per formar una capa de recobriment de zinc a la superfície del metall, l’aliatge o altres materials per aconseguir efectes bells i a prova d’oxidació. Aquesta tecnologia es pot dur a terme de diverses maneres com ara la galvanització en calent, l’electro-galvanització (galvanització freda), etc.
L’objectiu principal de la galvanització és prevenir la corrosió a les superfícies metàl·liques. En l’entorn natural, especialment en entorns humits o corrosius, els metalls són propensos a l’oxidació. Mitjançant la galvanització, es pot formar una pel·lícula de carbonat de zinc dens a la superfície metàl·lica. Aquesta pel·lícula pot aïllar eficaçment el metall de l’entorn corrosiu, protegint així el metall de la corrosió. A més, la naturalesa sacrificial del zinc també significa que quan la capa de zinc està danyada, el zinc es corroï més ràpidament que el metall, protegint encara més el metall que hi ha a sota.
Quins són els tipus de galvanització?
Els tipus de galvanització es poden classificar principalment a partir de dos aspectes: el mètode de procés i la composició del bany.
Mètode de procés:
Galvanització de xifres calentes:
Es tracta d’un procés en què el metall està immers en el zinc fos per formar una capa de zinc a la superfície metàl·lica. Aquest mètode és adequat per a peces de metall gran o pesat perquè requereix temperatures més altes i equips més grans.
Galvanització en fred (electro-galvanització):
Aquesta és una tècnica que forma químicament una capa de zinc sobre una superfície metàl·lica a temperatura ambient. La galvanització en fred, també coneguda com a electro-galvanització, es pot subdividir encara més en diferents tipus de bany de xapat.
Composició de solucions de xapa:
Galvanització alcalina:
Aquest tipus de galvanització utilitza una solució alcalina, normalment que conté cianur o zintat com a sal principal. La galvanització alcalina s’utilitza àmpliament a causa de les seves bones propietats anti-corrosió.
Galvanització àcida:
L’ús de solucions àcides per a la galvanització és igualment eficaç, però els escenaris d’aplicació específics poden ser limitats.
Classificació específica de solucions electroplegadores: segons la classificació de solucions electroplegadores a la Xina, es pot dividir en quatre grans categories: cianur galvanització; Galvanització de zintat; Galvanització de clorur; i sulfat galvanitzant.
A més, hi ha tipus específics de xapa de zinc, com el zinc de colors i el zinc brillant, que s’anomenen en funció de l’aspecte i les propietats funcionals del recobriment.
Els tipus de galvanització inclouen galvanització de dipòsit calent, galvanització de dipòsit en fred (electro-galvanització) i diversos tipus basats en diferents composicions de bany (com ara alcalina, àcida, cianur, zincat, etc.). Cada tipus té les seves aplicacions i avantatges específics i la selecció del tipus de galvanització adequat depèn de les necessitats finals del producte i de les condicions ambientals.
La diferència entre electro-galvanització i galvanització de xifres calentes
| Article de comparació | Electroplicant (galvanització freda) | Hot Dip Galvanizing (zinc de dipòsit calent) |
|---|---|---|
| Principi de procés | Els ions de zinc es redueixen de la solució a la superfície del material per xapar a través de reaccions electroquímiques. | El material a xapat es troba immers directament en zinc fos, fent que el zinc s’adhereixi a la superfície i formi una capa de zinc. |
| Gruix i adhesió de la capa de zinc | La capa de zinc sol ser prima, aproximadament dins del rang de microns 3-5. | La capa de zinc és relativament gruixuda, generalment per sobre de 10 micres, i de vegades fins i tot arriba a desenes a centenars de micres, proporcionant una adhesió i una resistència a la corrosió més fortes. |
| Aparença i tractament superficial | La superfície sol ser més suau i més agradable estèticament a causa de la seva capa fina i uniforme. | La superfície pot semblar lleugerament més rugosa a causa del gruix i és propensa a tenir marques de procés i gotes menors. |
| Adaptació ambiental i resistència a la corrosió | Amb la seva capa més fina, té una resistència a la corrosió relativament bona en entorns corrosius com l’àcid i l’alcali. | La seva capa de zinc més gruixuda ofereix una millor protecció contra la corrosió, especialment en aplicacions exposades a entorns durs durant períodes prolongats. |
| Problemes de cost i contaminació | El cost és relativament baix, però a causa de l’ús d’una gran quantitat d’agents químics, la contaminació ambiental és relativament elevada. | Tot i que el cost és més elevat, és més popular en situacions amb requisits ambientals més elevats a causa de la seva menor contaminació i una major taxa d’utilització de zinc. |
